La història va canviar-li el mónVa perdre-ho tot, la partida i la vidaCada ciutat li esmicolava el corNomés el far del sud ella es miraSegueix la flama fins que res no es mouI empenya el sol tan bruna, tan forta i prohibidaI es descorda la brusa al seu corUn somriure viuEt donaria amor si poguessis tornar-meEt donaria amor si ens poguéssim mirarEt donaria el món si poguessis parlar-meEt donaria tot si et pogués estimarTantes nits va pagar per tenir-laTantes excuses per anar tot solPerò cada cop amb un plor la perdiaLa llum s'apaga quan la sort es ponI el seu record s'estima en ciutats adormidesI s'unia fins l'alba al seu faraóSense vida, tristEt donaria amor si poguessis tornar-me'l tuEt donaria amor si ens poguéssim mirarEt donaria el món si poguessis parlar-me'lEt donaria tot si et pogués estimarTremolant, a poc a poc surt del cine,sessió de nit, avui ja és l'últim dia.S'endú cartell, arriba a casa i l'espina.L'habitació es transforma en un món nou.I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja,i al seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa.Apaga el sol tan bruna, tan feble i prohibida,s'enfonsa en les ombres, al seu cos un somriure viu.Em tornaria a mór si poguessis tornar-me,em tornaria a mór si poguésser gritar,em tornaria al món si poguéssis parlar-me,em tornaria a tot sí et pogués estimar.Em tornaria a mór.Em tornaria al mónI si em poguessis mirar, et donaria amor.I si volguessis quedar-te amb mi, et donaria tot.I si em poguessis estimar, et donaria amor.Et donaria tot.I si em poguessis quedar, et donaria amor.Et donaria tot si em poguessis estimar.