La va trobar a una sala mig buida, buscant un somni i fugint del dolor.
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes, aquella història va canviar-li el món.
Va perdre-ho tot, la partida i la vida, cada ciutat li esmicolava el cor.
Només el far del sud ella es mira, segueix la flama fins que res no es mou.
I un d'ells s'ampliura tan fort de crida, amb més d'esquadra de riu, s'assolta el friu, no s'oblida ni un somni.
Et donaria amor si t'ho poguessis tornar-me, et donaria amor si ens poguéssim mirar.
Et donaria amor si t'ho poguessis tornar-me, et donaria amor si ens poguéssim estimar.
Tremolant, poc a poc surt del cine, sessió de nit, avui ja és l'últim dia.
S'emboca en ell, arriba a casa i les dies, l'habitació es transforma en un món nou.
I les cristes llunyades, la busca i el viatge, els teus centres s'escapen, perdona i la casa.
Et fa la sort que tot va ser ple de vides, s'enfonsa en els ombres del seu cos i s'oblida a mi.
Et donaria amor si t'ho poguéssim tornar-me, et donaria amor si ens poguéssim estimar.
Et donaria amor si et poguéssim tornar-me, et donaria amor si ens poguéssim slicant.
Et donaria amor si et poguéssim tornar-me, et donaria amor si ens poguéssim estimar.
Et donaria amor si et poguéssim tornar-me, et donaria amor si ens poguéssim esquerar.
Si no hi és, és que no hi és.
A tu no hi ha por, si et puc desestimar.
A tu no hi ha amor.