La va trobar a una sala mig buida, buscant un somni i fugint del dolor.Entrant pels ulls va sentir mil espurnes, aquella història va canviar-li el món.Va perdre-ho tot, la partida i la vida, cada ciutat li esmicolava el cor.Només el far del sud ella es mira, segueix la flama fins que res no es mou.I un d'ells s'ampliura tan fort de crida, amb més d'esquadra de riu, s'assolta el friu, no s'oblida ni un somni.Et donaria amor si t'ho poguessis tornar-me, et donaria amor si ens poguéssim mirar.Et donaria amor si t'ho poguessis tornar-me, et donaria amor si ens poguéssim estimar.Tremolant, poc a poc surt del cine, sessió de nit, avui ja és l'últim dia.S'emboca en ell, arriba a casa i les dies, l'habitació es transforma en un món nou.I les cristes llunyades, la busca i el viatge, els teus centres s'escapen, perdona i la casa.Et fa la sort que tot va ser ple de vides, s'enfonsa en els ombres del seu cos i s'oblida a mi.Et donaria amor si t'ho poguéssim tornar-me, et donaria amor si ens poguéssim estimar.Et donaria amor si et poguéssim tornar-me, et donaria amor si ens poguéssim slicant.Et donaria amor si et poguéssim tornar-me, et donaria amor si ens poguéssim estimar.Et donaria amor si et poguéssim tornar-me, et donaria amor si ens poguéssim esquerar.Si no hi és, és que no hi és.A tu no hi ha por, si et puc desestimar.A tu no hi ha amor.