La història va canviar-li el món
Va perdre-ho tot, la partida i la vida
Cada ciutat li esmipulava el cor
Només el far del sud ella es mira
Segueix la flama fins que res no es mou
I empenya el sol tan bruna, tan forta i prohibida
I es descorda la brusa al seu cos
Un somriure viu
Et donaria amor si poguessis tornar-me
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Et donaria tot si et pogués estimar
Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol
Però cada cop, amb un plor la perdia
La llum s'apaga quan la sort es pon
I el seu record s'estima en ciutats adormides
I s'unia fins l'alba al seu far de l'estiu
Sense vida trist
Et donaria amor si poguessis tornar-me
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Et donaria tot si et pogués estimar
I s'unia fins l'alba al seu far de l'estiu

Tremolant, a poc a poc surt del cine
Sessió de nit, avui ja és l'últim dia
S'endú el cartell, arriba a casa i l'espina
I s'endú el cartell, arriba a casa i l'espina

L'habitació es transforma en un món nou
I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja
I al seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa
Apaga el sol tan bruna, tan feble i prohibida
Són fons en les ombres, al seu cos un somriure viu
Et donaria amor si poguessis tornar-me
Et donaria amor si pogués ser veritat
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Et donaria tot si et pogués estimar
Et donaria amor
Et donaria el món si em poguessis mirar
Et donaria amor si volguessis quedar-te
Et donaria tot si et pogués estimar
Et donaria amor
Et donaria tot si et poguessis quedar
Et donaria amor
Et donaria tot si et pogués estimar