Era una turista del carrer que jo vaig voler fotografiarno era guapa, crec que era eslava, crec que portava unes hores perduda dins del seu mapaVaig convidar-la a fer un cafè, com algú va fer quan jo era a Pragaperò la conversa era impossible, una mica fredaVaig dibuixar-li el meu carrer, la plaça i el metro i el tibidàvolperò era inútil, deia coses ben estranyesDigue'm com se diu un raig de sol, una platja deserta, el vent vora el marCom se diu convido jo, com se diu sento, però hauria de marxarEra la turista del cafè que jo vaig saber entretenirara més guapa, segur que era eslava, segur que naixia una cosa estranya entre nosaltresVaig inspirar-me a improvisar, tot una mímica de gestosTu ets aquí, cap amunt, la ciutat s'acabaSi vols pugem a la ciutat, a la ciutat s'acabaSi vols pugem a aquest carrer, ja entendràs on és el marVeuràs que no és tan gran la ciutatNo sé on m'estic ficant, un altre cop aquest carrerperò els dos sabem que això ara ja no importaDigue'm com se diu un raig de sol, una platja deserta, el vent vora el marCom se diu convido joCom se diu sento, però hauria de marxarSomriu quan jo li prenc la mà i sento que torno a improvisarI ens donem un petó que acaba de matinadaVaig ser feliç fins l'endemà, però ella no hi era al despertarI ara sóc jo qui es troba perdut en el seu mapaDigue'm com se diu un raig de solUna platja deserta, el vent vora el marCom se diu convido joCom se diu sento, però hauria de marxarDigue'm com se diu un raig de solUna platja deserta, el vent vora el marDigue'm com se diu convido joCom se diu sento, però hauria de marxarDigue'm com se diu convido joCom se diu un raig de solUna platja deserta, el vent vora el marDigue'm com se diu convido joCom se diu convido joCom se diu sento, però hauria de marxarDigue'm com se diu un raig de solUna platja deserta, el vent vora el marDigue'm com se diu convido joCom se diu sentoFins demà!