Era una turista del carrer que jo vaig voler fotografiar
no era guapa, crec que era eslava, crec que portava unes hores perduda dins del seu mapa
Vaig convidar-la a fer un cafè, com algú va fer quan jo era a Praga
però la conversa era impossible, una mica freda
Vaig dibuixar-li el meu carrer, la plaça i el metro i el tibidàvol
però era inútil, deia coses ben estranyes
Digue'm com se diu un raig de sol, una platja deserta, el vent vora el mar
Com se diu convido jo, com se diu sento, però hauria de marxar
Era la turista del cafè que jo vaig saber entretenir
ara més guapa, segur que era eslava, segur que naixia una cosa estranya entre nosaltres
Vaig inspirar-me a improvisar, tot una mímica de gestos
Tu ets aquí, cap amunt, la ciutat s'acaba
Si vols pugem a la ciutat, a la ciutat s'acaba
Si vols pugem a aquest carrer, ja entendràs on és el mar
Veuràs que no és tan gran la ciutat
No sé on m'estic ficant, un altre cop aquest carrer
però els dos sabem que això ara ja no importa
Digue'm com se diu un raig de sol, una platja deserta, el vent vora el mar
Com se diu convido jo
Com se diu sento, però hauria de marxar
Somriu quan jo li prenc la mà i sento que torno a improvisar
I ens donem un petó que acaba de matinada
Vaig ser feliç fins l'endemà, però ella no hi era al despertar
I ara sóc jo qui es troba perdut en el seu mapa
Digue'm com se diu un raig de sol
Una platja deserta, el vent vora el mar
Com se diu convido jo
Com se diu sento, però hauria de marxar
Digue'm com se diu un raig de sol
Una platja deserta, el vent vora el mar
Digue'm com se diu convido jo
Com se diu sento, però hauria de marxar
Digue'm com se diu convido jo
Com se diu un raig de sol
Una platja deserta, el vent vora el mar
Digue'm com se diu convido jo
Com se diu convido jo
Com se diu sento, però hauria de marxar
Digue'm com se diu un raig de sol
Una platja deserta, el vent vora el mar
Digue'm com se diu convido jo
Com se diu sento
Fins demà!