Rius de gent, mal ferida, corren sols,
escopint el seu fracàs ja vençuts.
Esperaran, com sempre han fet, l'aventura d'una nit,
mentre ploren de ràbia i per amor
a un nom inexistent,
mentre riuen dins núvols passatgers.
Cada dia més distants corren sols,
seguint pistes per trobar
el refugi de l'amor.
I de l'acció un amic
que no estigui massa vist
o una ofrena de la carn
que, a vegades, quan s'apaga el primer foc
pot fer encara més mal
i així acaben
quan ja tot ha passat,
cremats per la veritat,
i criden
quan estigui massa lluny,
quan sigui massa tard,
quan estigui massa lluny,
quan estigui massa tard,
quan estigui massa tard.
Són germans
d'un camí que no ha tingut
Mai sortir de mi final
Saben bé
Que el futur és la foscor
I que el negre és el color
D'una bandera
Bruta i plena de sang
Que els hi han posat de les mans
Però no es rendeixen
Sumien il·lusions
Feren himnes de cançons
I criden
Podré tornar enrere
Quan estigui massa lluny
Podré tornar enrere
Quan estigui massa tard
Podré tornar enrere
Quan estigui massa lluny
Podré tornar enrere
Podré tornar enrere
Quan estigui massa lluny
Podré tornar enrere
Quan estigui massa tard
Podré tornar enrere

Podré tornar enrere
Quan estigui massa lluny
Podré tornar enrere
Quan estigui massa tard
Gràcies.