Rius de gent, mal ferida, corren sols,escopint el seu fracàs ja vençuts.Esperaran, com sempre han fet, l'aventura d'una nit,mentre ploren de ràbia i per amora un nom inexistent,mentre riuen dins núvols passatgers.Cada dia més distants corren sols,seguint pistes per trobarel refugi de l'amor.I de l'acció un amicque no estigui massa visto una ofrena de la carnque, a vegades, quan s'apaga el primer focpot fer encara més mali així acabenquan ja tot ha passat,cremats per la veritat,i cridenquan estigui massa lluny,quan sigui massa tard,quan estigui massa lluny,quan estigui massa tard,quan estigui massa tard.Són germansd'un camí que no ha tingutMai sortir de mi finalSaben béQue el futur és la foscorI que el negre és el colorD'una banderaBruta i plena de sangQue els hi han posat de les mansPerò no es rendeixenSumien il·lusionsFeren himnes de cançonsI cridenPodré tornar enrereQuan estigui massa llunyPodré tornar enrereQuan estigui massa tardPodré tornar enrereQuan estigui massa llunyPodré tornar enrerePodré tornar enrereQuan estigui massa llunyPodré tornar enrereQuan estigui massa tardPodré tornar enrerePodré tornar enrereQuan estigui massa llunyPodré tornar enrereQuan estigui massa tardGràcies.