Rius de gent, mal ferida, corren sols,escopint el seu fracàs ja vençuts.Els nens esperaran com sempre han fet l'aventura d'una nit,mentre ploren de ràbia i per amor a un nom inexistent.Mentre riuen dins nostre.Els núvols passatgers cada dia més distants corren sols,seguint pistes per trobar el refugi de l'acció.Un amic que no estigui massa vist,o una ofrena de la carn.Que a vegades, quan s'apaga el primer foc,pot fer encara més mal.I així acaba quan ja tot ha passat cremats per la veritat.A baixos que els veus,han regafat el veライ realista i acusat de una negativa.i no ha facade mosquito.Has d'anar pensionat,però ja ho fareu.I avui amb una casca enumph wental matrimoni de paria,fins i tot a puta languida.Así podrem tornar enrere.Som germans d'un camí que no ha tingut mai sortida ni final.Saben bé que el futur és l'emboscor i que el negre és el color d'una bandera bruta i plena de sang.Que els hi han posat de les mans,però no es rendeixen,somien il·lusions,fent himnes de cançons i privats.Podré tornar enrere quan sigui massa lluny,podré tornar enrere quan sigui massa tard,podré tornar...Podré tornar enrere quan sigui massa lluny,podré tornar enrere quan sigui massa tard.Podré tornar enrere quan sigui massa lluny,podré tornar enrere quan sigui massa tard,podré tornar enrere quan sigui massa lluny,podré tornar enrere quan sigui massa tard.