Ses teues mans me donen gust
Petites docis de relax
Tens un somriure amb audicions
I una cara que vull pintar
Fins a aquest racó incendiat
Totes les veus i serrenous
Se van perdent per espons
I tots els balcons de riu
S'aigua, s'aire i ets sols
Ja ho tinc clar
T'ha quedat la vida
Miques de mel, miques de pa
Veus com es mou a l'univers
Dins la tassa de cafè
Veus arbres a mils
Moes a milions
Fins a que cantes com un el
La meva pell respon molt bé
A la teua del món solau i greu
Aquest camí no s'acaba mai
No, que t'haurís de ratllar
No, que t'haurís de ratllar
No, que t'haurís de ratllar
No, que t'haurís de ratllar
No, que t'haurís de ratllar
No, que t'haurís de ratllar
Encara trossos petits
Ahir me miré volant
Per la vorera de la mar
Allà baixa hi ha color
I els canins no hi arriben mai
No és el vent que em casualties
La velocitat, el teu mirar
Qui el veuré fins i tot de l'hi میں

Veus com es mou a l'univers dins la tassa de cafè.
Veus com es mou a l'univers dins la tassa de cafè.
Per regats fins d'au, cansats de sentir la mateixa cançó d'ahir.
La mateixa cançó d'ahir.
Per regats fins d'au, cansats de sentir la mateixa cançó d'ahir.