Ses teues mans me donen gustPetites docis de relaxTens un somriure amb audicionsI una cara que vull pintarFins a aquest racó incendiatTotes les veus i serrenousSe van perdent per esponsI tots els balcons de riuS'aigua, s'aire i ets solsJa ho tinc clarT'ha quedat la vidaMiques de mel, miques de paVeus com es mou a l'universDins la tassa de cafèVeus arbres a milsMoes a milionsFins a que cantes com un elLa meva pell respon molt béA la teua del món solau i greuAquest camí no s'acaba maiNo, que t'haurís de ratllarNo, que t'haurís de ratllarNo, que t'haurís de ratllarNo, que t'haurís de ratllarNo, que t'haurís de ratllarNo, que t'haurís de ratllarEncara trossos petitsAhir me miré volantPer la vorera de la marAllà baixa hi ha colorI els canins no hi arriben maiNo és el vent que em casualtiesLa velocitat, el teu mirarQui el veuré fins i tot de l'hi میںVeus com es mou a l'univers dins la tassa de cafè.Veus com es mou a l'univers dins la tassa de cafè.Per regats fins d'au, cansats de sentir la mateixa cançó d'ahir.La mateixa cançó d'ahir.Per regats fins d'au, cansats de sentir la mateixa cançó d'ahir.