Ses teues mans me donen gust
Petites docis de relax
Tens un somriure amb audicions
I una cara que vull pintar
Fins a aquest racó incendiat
Totes les veus i serrenous
Se van perdent per espons
I tots els balcons de riu
S'aigua, s'aire i ets sols
Ja ho tinc clar
T'acabo de pensar
Miques de mel, miques de pa
Veus com es mou l'univers
Fins a taça de cafè
Veus arbres a mils
Moes a milions
Josep que canta es comunal
La meua pell respon molt bé
A sa teua del món solau i greu
Aquest camí no s'acaba mai
Nooo
Que turisme rellà
Me desfaria de la llum
troços petits
i me miré volant
per la volera
de la mar
allà a baix hi ha
color
i els canins no hi arriben mai
no és el vent
que em fa volar
la velocitat
és teu mirar
veus com es mou
l'univers
fins a tassa de cafè
veus com es mou
l'univers
fins a tassa de cafè
carregats fins dalt
cansats
de sentir
la mateixa cançó d'ahir
la mateixa cançó d'ahir
Fins aquí el programa d'avui.