Sembla que arriba el blau i em falta llum, potser em faltes tu
i em trobo sola enmig de la nit, plorant el que no he aconseguit.
Sembla que arriba el gris i em falta vèncer la por dels crits,
que és la mateixa, la del cantar, de no saber si arribaré ni si demà hi podré ser.
I quan sento que no puc més, em ve una força en forma de vers
de sota terra i arriba al cel, quan no puc més, quan no puc més.
La vida em parla quan no puc més.
Llum al cel, que em fas sentir que sóc menuda.
Llum al cel, que em fa agrair la vida viscuda.
Llum al cel, que em fas sentir que sóc menuda.
Llum al cel, que em fa agrair la vida viscuda.
Que em fa agrair la vida viscuda.
Sembla que arriba el blau i m'adono que al meu voltant
tot morirà perquè tot és viu, que tard o d'hora tornem al niu.
I quan sento que no puc més, em ve una força en forma de vers
de sota terra i arriba al cel, quan no puc més, quan no puc més.
La vida em parla quan no puc més.
I em porta a port allà on no n'és.
Llum al cel, que em fas sentir que sóc menuda.
Llum al cel, que em fa agrair la vida viscuda.
Llum al cel, que em fas sentir que sóc menuda.
Llum al cel, que em fas agrair la vida viscuda.
Llum al cel, que em fas sentir que sóc menuda.
Llum al cel, que em fa agrair la vida viscuda.
Que em fa agrair la vida viscuda.
Subtítols per la comunitat Amara.org