Sembla que arriba el blau i em falta llum, potser em faltes tu
i em trobo sola enmig de la nit plorant el que no he aconseguit.
Sembla que arriba el gris i em falta vensa la por dels grits
que és la mateixa, la del cantar, de no saber si arribaré ni si demà hi podré ser.
I quan sento que no puc més, em ve una força en forma de vers
de sota terra i arriba al cel, quan no puc més, quan no puc més,
la vida em parla, quan no puc més.
Llum al cel que em fa sentir que som monuda.
Llum al cel que em fa agrair la vida viscuda.
Llum al cel que em fa sentir que som monuda.
Llum al cel que em fa agrair la vida viscuda.
Llum al cel.

Llum al cel que em fa agrair la vida viscuda.


La vida ha viscut un mal.
Sembla que arriba el blan i me n'adono que al meu voltant
tot morirà perquè tot és viu, que tard o d'hora tornem al niu.
I quan sento que no puc més, em ve una força en forma de ves
de sota terra i arriba el cel.
Quan no puc més, quan no puc més, la vida em para, quan no puc més
i em porta a port allà on on és.
Llum al cel, que em fa sentir que sóc menuda.
Llum al cel, que em fa greir la vida viscuda.
Llum al cel, que em fa sentir que sóc menuda.
Llum al cel, que em fa greir la vida viscuda.

Llum al cel, que em fa greir la vida viscuda.
Llum al cel, que em fa sentir que sóc menuda.


la vida a l'escolta