Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntada,
d'una sola cosa en pots estar segur,
quan més vell m'és tocat a l'ala,
sempre deia que la matinada es mataria.
Però cap al migdia anava ben torrat,
i somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera allà dalt,
i anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Empordà.
I varen passar ampolles i anys,
i en siset encara aguantar,
dormir damunt a la vora del Ter,
no hi mai no s'hi tirava,
sempre deia que la matinada es mataria.
Però cap al migdia anava ben torrat,
i somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera allà dalt,
i anar a l'infern no m'interessa,
A l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà.
I quan veig la llum de l'alba, se'm treuen les ganes de marxar.
Potser que avui no em suïcidi, potser ho deixi fins demà.
I quan veig la llum de l'alba, se'm treuen les ganes de marxar.