Això es diu l'Empordà.
Nascut entre blanes i cadaqués,
molt tocat per la tramuntana,
d'una sola cosa pots estar segur.
Quan més vell m'he tocat de l'ala,
sempre deia que la matinada es mataria.
Però la partitia anava ben durat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera allà dalt.
I anar-lo fent.
Per la vintoressa és molt més bonic l'Empordà.
Arribaren passant amb colles i ans,
i en sisè que encara aguantava.
Dormint la mort,
i amb el seu bon al·lucinador.
I amb el seu bon al·lucinador.
I amb el seu bon al·lucinador.
Deia que la matinada es mataria.
Però la partitia anava ben durat.
I anar-lo fent.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera allà dalt.
I anar-lo fent.
Per la vintoressa és molt més bonic l'Empordà.
I anar-lo fent.
Sempre deia que la màquina no es mataria
però que pel migdia anava ben currat.
Somriu i diu que no té pressa i com espera allà dalt
que en el ferro li interessa els vols més bruts recordar.
I quan veig la llum de l'aigua se'm freuen les ganes de marxar.
Potser que algun no et suïcidi, potser ho deixi fins demà.
Fins demà!
Fins demà!
Sí, fins demà!
Acuna!
Fins demà!