La pastora Margot un dia va trobar-se un pobre gatet
que miolava perdut i patia gana i fred.
Descordant-se una mica la brusa,
va i se'l posa damunt el pit
perquè se sentís calentet i protegit.
El gat que la pren per sa mare,
tot seguit es posa a mamar.
La pastora feia bona cara i no el va aturar.
Un pagesca per allà passava,
trobant tot allò poc corrent,
ho va anar esgampant per la vila i el dia següent,
quan Margot,
feliç i espitregada,
el miixet donava de mamar,
l'envoltava tot a una jantada.
Tot mirant,
tot mirant,
mirant-la,
tot mirant,
tot mirant,
mirant,
i Margot,
la bleda solellada,
es pensava que era pel seu gat,
que tots els mascles de la contrada s'estaven tot mirant,
mirant-la,
s'estaven tot mirant, mirant.
El mestre d'escola i els nanos,
l'alcalde,
el forner,
el sagristà,
negligien les seves tasques per guipar.
El carter, un model d'eficiència per guipar,
oblidar repartir unes cartes que ningú no hauria volgut llegir.
Déu perdoni la gosadia del mossèn
i l'escolanet,
que abandonen l'eucaristia pel gatet.
Els goripes, també els goripes,
normalment tan curts de gambals,
se sentien atrets per quadres tan pasturals.
Quan Margot, feliç i estirat,
el miixet donava de mamar,
l'envoltava tot a una jantada,
tot mirant,
tot mirant,
mirant-la,
tot mirant,
tot mirant,
mirant,
i Margot,
la bleda solellada,
es pensava que era pel seu gat,
que tots els mascles de la contrada
s'estaven tot mirant,
mirant-la,
s'estaven tot mirant,
mirant.
Però les dones,
abandonades tant pel marit com per la mà,
van sentir la rancúnia anar-se acumulant.
Fins que un dia,
més que emprenyades,
van armar-se amb pals i bastons,
i faroges van fer del gat botifarrons.
La pastora,
trista i plorosa,
per consolar-se es va casar,
les mamelles pel seu home les reservar.
Passa el temps damunt les memòries,
i la gent,
oblidant els fets,
sols els vells expliquen encara voltes als nets.
Que Margot,
feliç i espitregada,
el miixet donava de mamar,
i l'envoltava tot a una jantada,
tot mirant,
tot mirant,
mirant-la,
tot mirant,
tot mirant,
mirant,
i Margot,
la bleda solellada,
es pensava que era pel seu gat,
que tots els mascles de la contrada
s'estaven tot mirant,
mirant-la,
s'estaven tot mirant,
mirant,
s'estaven tot mirant,
mirant,
tot mirant,
mirant.