Quan algú calenta els seus llençols,
ella no sol sentir-se bé, però resta indiferent.
I obre les finestres del carrer
perquè cal fer que corri el vent
i les sensacions
de pell.
Perquè entre els seus cabells s'hi amaguen tots.
I li dediquen les llavors.
I simplifiquen els temors.
I als peus del llit hi *** records d'un
torre lliscós.
I el peix, un poc segons, sense intromissió.
I se sent
menuda com la gent,
des d'un balcó.
I les amagues
ben al fons.
I les coses que diuen de mi.
Compten les errades amb els dits.
I les coses que diuen de mi.
Giren totes al voltant del llit.
I les coses que diuen de mi.
I les coses que diuen de mi.
04:07
04:42
04:54
04:20
