El món va perdre-ho tot, la partida i la vida.
Cada ciutat li esmicolava el cor.
Només el far del sud ella es mira.
Segueix la flama fins que res no es mou.
I empenya el sol tan bruna, tan forta i prohibida.
Es descorda la brusa, el seu cos, un somriure viu.
Et donaria amor si poguessis tornar-me.
Et donaria amor si ens poguéssim mirar.
Et donaria el món si poguessis parlar-me.
Et donaria tot si et pogués estimar.
Tantes nits va pagar per tenir-la.
Tantes excuses per anar tot sol.
Però cada cop, amb un plor la perdia.
La llum s'apaga quan la sort es bon.
I el seu record s'estima en si.
I que sinó lo que ja passa s'esbaixa.
Éss serí.
El solобрindeix el ring.
Podeu ser-ho a la hora de Odesco.
El solbrineix a un tr tranc emfeixin..
Si les manies li vähän del pucцион.
Però la급 celbi al tenit,
a biodugna meu pare re produc.
tot és que et pogués estimar.
Tremolant, a poc a poc surto al cine,
sessió de nit, avui ja és l'últim dia.
S'endú cartell, arriba a casa i l'espia,
l'habitació es transforma en un món nou.
I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja,
i al seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa.
Apaga el sol tan brunet, tan feble i prohibit,
que s'enfonsa amb les ombres, el seu cos un somriure viu.
Et donaria molt si poguessis tornar-me,
et donaria molt si ens poguessin mirar.
Et donaria el món si poguessis parlar-me,
et donaria tot si em pogués estimar.
Et donaria...
...amor.
Et donaria el món si pogués ser brità.
Et donaria amor.
Et donaria tot si em pogués estimar.
Gràcies.