Sempre amb aquest afany de posseir-ho tot,
alimentant-se estèries.
Ensellats per sa subjectiva visió,
governats per sa misèria.
Per molt que estrenyis no pots abarcar-ho tot,
es pols iguals no s'atreven.
Tots som producte de sa regeneració,
reagrupament de matèria.
Som pampellugues dins espai.
Dona'm més del teu nèctar tan deliciós,
Vull consumir-te, vull devorar-ho tot.
Impregnar-me de fragrància.
Que s'esperpa i
on es fa encercar?
Treu la
tatge en inconstants,
per amunt i per avall.
Ets al·licient, ets esdelit prodigiós,
Són frases d'espetes.
S'arrelentitza l'espaste a ses estacions,
movent-se a càmera lenta.
Com un enigma d'impossible solució,
enorme clar i evidència.
Ets es món viu, ja m
'aconcillem al món.
