Sembla tan fàcil estimar-se bé,
tenir la vida escrita en un paper,
pujar-se a un arbre i contemplar-ho tot,
i creure que podria ser, potser, no ho sé.
Sembla que res no em pugui caure mai,
i que trencats un dia no existeix,
però quan em miro trobo tants forats,
lades-bales que m'han disparat.
Saltaré tan per amunt que no em veuran,
perquè seré molt lluny,
perquè seré molt lluny.
Sento el vertigen,
sota els meus peus tot és petit i em veig immens.
Sento el vertigen,
i s'accelera el meu batec i el pensament.
És tan bonic i tan brillant,
sortir volant quan t'han volgut tombar.
Sento el vertigen,
i ara veig molt més enllà.
Oh,
oh,
oh, que hi puc alliurar.
Oh, oh, oh, que hi puc alliurar.
Les ferides i el barri del cor,
ja no juguen cartes a la sort.
I respiro molt millor que abans,
esperant per com pas endavant.
En tot aquest mal fet de no saber dibuixar encara qui vull ser,
faig intents per abraçar la por,
sé que demà em podrien dir que no.
I saltaré tan per amunt que no em veuran,
perquè seré molt lluny,
perquè seré molt lluny.
Sento el vertigen,
sota els meus peus tot és petit i em veig immens.
Sento el vertigen,
i s'accelera el meu batec i el pensament.
És tan bonic i tan brillant,
sortir volant quan t'han volgut tombar.
Sento el vertigen,
i ara veig molt més enllà.
Oh,
oh,
oh,
que hi puc alliurar.
Oh, oh,
oh,
que hi puc alliurar.
Quan hi penso és quan m'ho febo,
si sumo cada intent de fer-ho tot tan diferent.
Mai és fàcil estimar-se bé,
la vida no s'escriu en sol paper.
Des de l'arbre ja puc veure-ho tot,
i sé que no estic sol.
I sé que no estic sol.
I sé que no estic sol.
I sé que no estic sol.
I sé que no estic sol.
I sé que no estic sol.
I sé que no estic sol.
Sento el vertigen,
sota els meus peus tot és petit i em veig immens.
Sento el vertigen,
i s'accelera el meu batec i el pensament.
És tan bonic i tan brillant,
sortir volant quan t'han volgut tombar.
Sento el vertigen, i ara veig molt més enllà.
Oh, oh, oh, que hi puc alliurar.
Sento el vertigen,
sota els meus peus tot és petit i em veig immens.
Sento el vertigen,
i s'accelera el meu batec i el pensament.
És tan bonic i tan brillant,
sortir volant quan t'han volgut tombar.
Sento el vertigen,
i ara veig molt més enllà.