Mira'm fora i més o manco
Lo de sempre és lo que veig,
s'agitar i em bat ser un ovó l'estelar.
Sento un cotxe més amunt,
veig un llum a dins la mà,
de ses coses n'estic molt acostumat.
Però es gruix de s'existència,
me té un pot emboiat,
si es finita sa matèria i caireu a un pot més enllà.
I quan veig es meu futur,
em bat seus interrogants,
d'una sola cosa estic segur,
vint amb tu.
Mira'm fora i més o manco Lo de sempre és lo que veig,
t'apricorn amb bat seu com un globular.
Veig un guiri o reiut amb es mòbil en sa mà,
jo de viure ja n'estic molt avasat.
Però es gruix de s'existència,
ja me té un pot emprenyat,
s'expansió de s'univers dins de bons de dau fitar.
I quan veig es teu dibuix i com me saps estimar,
d'una sola cosa estic segur,
vint amb tu.
Ja vint amb tu.
Vint amb tu.
Ja vint amb tu.
I vint amb tu.