I així és com ho recordo, va ser un *** que estava perdut al deserti amb la seva manera d'entendre les coses, de cop se'n va obrir un univers.Potser només va ser un somni a causa dels deliris de la set,però alguna cosa dins meu es va moure al sentir la rialla d'aquell ***.I allà vaig aprendre que tot depèn de mi,que tots tenim un petit príncep a dins, només cal voler-lo sentir.I allà vaig aprendre a mirar-me al mónd'una manera diferent, i això ho va fer ell.I allà vaig aprendre a recordar que jo també vaig ser un ***.És el que ens passa a les persones grans, que sovint ens n'oblidem.I allà vaig aprendre que l'essencial és invisible,que no hi ha res a veure amb els ulls i que aprendre a estimar i ser feliç és el que puc.I ell va ensenyar-m'ho com ningú.I ell va ensenyar-m'ho com ningú.I ell va ensenyar-m'ho com ningú.I ell va ensenyar-m'ho com ningú.I ell va ensenyar-m'ho com ningú.