I així és com ho recordo, va ser un *** que estava perdut al desert
i amb la seva manera d'entendre les coses, de cop se'n va obrir un univers.
Potser només va ser un somni a causa dels deliris de la set,
però alguna cosa dins meu es va moure al sentir la rialla d'aquell ***.
I allà vaig aprendre que tot depèn de mi,
que tots tenim un petit príncep a dins, només cal voler-lo sentir.
I allà vaig aprendre a mirar-me al món
d'una manera diferent, i això ho va fer ell.
I allà vaig aprendre a recordar que jo també vaig ser un ***.
És el que ens passa a les persones grans, que sovint ens n'oblidem.
I allà vaig aprendre que l'essencial és invisible,
que no hi ha res a veure amb els ulls i que aprendre a estimar i ser feliç és el que puc.
I ell va ensenyar-m'ho com ningú.
I ell va ensenyar-m'ho com ningú.

I ell va ensenyar-m'ho com ningú.
I ell va ensenyar-m'ho com ningú.
I ell va ensenyar-m'ho com ningú.