♫
Cauen gotes dolces del meu pit,
s'esvaeix, suau el temps s'atura.
Reies no era pas tan important,
un somriure és per assegura.
♫
Que ell se n'ha fet del meu reflex,
on sóc jo, en angla de les zones.
Sóc l'arbre al teu joc,
no en porten ni un gegant,
vol dir-me que m'ho feia.
♫
D'hora m'empeta els nous entre els llençols,
vull somiar, però tan sols bressol.
No puc perdre ni un sol detall d'aquest cos,
fet amb les entranyes.
♫
I ara,
invisible als vostres ulls,
fem cel·lepsis.
Han arribat Narcísus.
Bruixes,
renedem rams de flors amb l'os.
No voldríem pas ser enverinades.
♫
Đang Cập Nhật
Đang Cập Nhật
Đang Cập Nhật