Sa pols de muntes mobles,
a jo pas espedat sa ratxa de llum,
anell de Saturn, una de xona,
com una lluna el travessarà,
ses coses petites,
ses coses descomunals et sentit de sa vida,
un dia que val, no gosi interrompre mil euros,
sis euros com a molt,
mir d'emport,
ets eufemistes i compt,
un mes enllà d'un mar de finxes,
front dos,
dos centes fregtes, autopistes,
ponjos,
i veig un sol dissident amallat dins es migols,
aquesta mo' és impossible,
però a noltros l'hem pogut,
veig es croquis follars d'unes formes capilars,
d'aquesta mo' consumible en sortíem consumats.
Sa pols de muntes mobles,
a jo pas espedat sa fusta flueix,
sa recta se lleix,
sa espai encorbat,
no gosi interrompre mil euros,
sis euros com a molt,
mir d'emport,
ets eufemistes i compt,
un mes enllà d'un tren de cotxes,
convois,
dois,
ballen ses parets de totxos,
fotons,
i veig un sol dissident amallat dins es migols,
aquesta mo' és impossible,
però a noltros l'hem pogut,
veig es croquis follars d'es teus globus oculars,
d'aquesta mo' consumible en sortíem consumats.
I veig un sol dissident amallat dins es migols,
aquesta mo' és impossible,
però a noltros l'hem pogut,
veig es croquis follars d'unes formes copulants,
d'aquesta mo' consumible en sortíem consumats.