Diria que algú diria
que tot anirà tan bé
només posar un peu al terra
i el dia serà excel·lent
amb el teu ajut deixar l'armari buit
i escollir amb una vena els ulls dubtosos
això no és trasorable,
allò del tot obviable aquest record culpable
va ser desig malurt por tu i cap
pessic
acaba amb tu
que fàcil resultaria
la fràgil substitució
d'un riure per un altre riure
d
'un foc per un altre foc
com dotzenes de sabates de colors
samarretes amb records de carn i ossos
amors que van i vénen
dolors que sempre ens tenen
que ni de lluny s'esperen
aquest calaix per tu i per mi no cal haver de dividir
imaginar-te
d'amor ferit
pujar l'escala del meu olimp
d
'impertinencia ben abatut
santa innocència
com a dolgut
La tria està decidida
i amb poca negociació
la resta del fons d'armari
espera una altra ocasió
com no havia mai necessitat l'espai
ni una sola llum de nit desdibuixada
com un pont raonable
que sempre transitable
et fa tan estimable mai més serà aquell sospir inèdit fins demà matí
autodefensa de la il·lusió
què
més voldria que el teu anyor
una altra ofensa
ja estic perdut la sort comença a saber de tu