Tu fas que el temps s'aturi,
tu fas que el nord es torni sol,
només tu tombes tots els mons.
Tu fas fugir les penes,
tu fas que tot tingui un sentit,
fas que s'encengui aquesta nit.
Si estic amb tu sento que cada demà serà millor que ahir.
Fas que les nits s'allarguin hores i hores,
i que els dos cremen per dins,
somiant,
feient ballar les estrelles, el nostre compàs.
I és que tu fas que allà a l'Antàrtida hi hagi un clima tropical,
només amb la mirada em derrotques qualsevol imperi medieval.
I val un somriure,
pot acabar amb el pitjor dels meus mans.
Tu seràs la tempesta que s'endurà la por,
i que mai més tornarà.
Seràs la meva sort.
Tu seràs la conquesta dels dies que vindran.
Seràs aquelles
nits que mai hem oblidat.
Tu fas que el temps s'aturi,
tu fas que el nord es torni sud,
només tu tombes tots els mons.
Tu fas fugir les penes,
tu fas que tot tingui un sentit,
tu fas que s'encengui aquesta nit.
Tu fas d'un dia i uns d'un divendres,
fas brotar fros al desert,
fas reflutar el Titanic un altre cop,
perquè distreus l'Izèberg,
fals que tres i cinc dies l'any siguin com primavera.
I és que t'atrapen tants sols,
tu ets capaç d'escalfar el meu hivern.
Tu em fas becar i després m'arrenques de les portes de l'infern,
i si estic amb tu m'és igual que perdre en l'últim tren.
Tu seràs la
tempesta
que s'endurà la por,
i que mai més tornarà.
Seràs la meva sort.
Tu seràs la
conquesta dels dies que vindran.