Deixaré d'escoltar les teves passes anar-se'n acostant.
Deixaré de sentir els teus peus cretxar dins el meu llit.
Trobaré a faltar
fer-nos torrades per esmorzar
i obriré un calaix i les camises ja no hi seran.
Deixaré de sentir aquella tristesa que tinc a dins
però tornaré a estimar,
potser no avui però...
segurament demà.
Et trobaré en aquell bar on tantes vegades havíem quedat.
I et passarà per la ment
què fa aquí aquesta i què fa amb ell.
Em distrauré un segon,
recordaré un
dels nostres racons.
Quant tant havíem ballat,
aquella cançó que ens agrada tant.
Tot i fer el nostre camí,
un tanc de nostàlgia guardaré amb mi.
Però no hi ha jocs a cava,
igual presenir,
aprendre el pas.
