Perdut seguint la carretera, un bany al riu i una foguera demà,tornar a començar.El teu encant em supera, il·luminats per la lluna plena i de la mar,te m'emportes dins del mar.Ja no em queden llocs on amagar,la manera que tu em fas estimar.És així, ser la vida és la gràcia del destí.Demà tornem-nos a trobar.Quan no trobem la drecera,en refugio,en refugiem a la pineda cantant.Va't dir a dudar.És un instant inoblidable, no vull marxar,només quedar-me al teu costat,viure un somni terrenal.Crec que és evident que la vida és un moment.Ja no em queden llocs on amagar,la manera que tu em fas estimar.És així, ser la vida és la gràcia del destí.Demà tornem-nos a trobar.Demà tornem-nos a trobar.Demà tornem-nos a trobar.Demà tornem-nos a trobar.Demà tornem-nos a trobar.Demà tornem-nos a trobar.Sé que és evident, no hi ha res etern,viure és un moment que pot sortir malament.Ja no em queden llocs on amagar,la manera que tu em fas estimar.Demà tornem-nos a trobar.És així, ser la vida és la gràcia del destí.Demà tornem-nos a trobar.Llocs on amagar, a trobar,que tu em fas estimar.És així, ser la vida és la gràcia del destí.Demà tornem-nos a trobar.PaparararàPaparararàPaparararà