El que no és el que és
Se li quedava, ella encara de tot tolava
Te parlava, mai et mirava
Em sento bé perquè me l'escoltava
Si en el fons, tan al fons
Era el mestre de les meves il·lusions
No li desitjo mal, però em posa malalt
Nota que el mires i crida més alt
Ha sigut prou dolent per maltractar la gent
I quan ell parla, a mi sempre m'encanta
No li desitjo mal, però em posa malalt
Se li quedava, ella encara de tot tolava
Te parlava, mai et mirava
Em sento bé perquè me l'escoltava
Si en el fons, tan al fons
Era el mestre de les meves il·lusions
Calma, calma, calma, no es baralla, no es baralla
Sisplau, aquí, aquí, aquí
Tu és que el mato, el mato
I no puc anar al pare o a l'adulto
Vinga, i retinc tot el meu temps
No dic que tinc dins
Aquell qui m'escup sense tesa
O la farum de la promesa
Serà mai prou ben entesa pels seus aires de grandesa
Vinga, i retinc dins
Amb el farín de ràbia pels camins
Vinga, i retinc dins
La guillotina o de ràpid
Només serà prou hostil
Vinga, i retinc dins
Tonto, tonto, tonto, tonto
Tonto, tonto, tonto, tonto
Tonto, tonto, tonto, tonto
Tonto, tonto, tonto, tonto
Se li quedava, ella encara de tot tolava
I te parlava, mai et mirava
Pensant-ho bé perquè me l'escoltava
Si en el fons, tant en el fons
I era el mestre de les meves il·lusions
Se li quedava, ella encara de tot tolava
I te parlava, mai et mirava
Pensant-ho bé perquè me l'escoltava
Si en el fons, tant en el fons
I era el mestre de les meves il·lusions
I era el mestre de les meves il·lusions
Se li quedava, ella encara de tot tolava