El que no és el que ésSe li quedava, ella encara de tot tolavaTe parlava, mai et miravaEm sento bé perquè me l'escoltavaSi en el fons, tan al fonsEra el mestre de les meves il·lusionsNo li desitjo mal, però em posa malaltNota que el mires i crida més altHa sigut prou dolent per maltractar la gentI quan ell parla, a mi sempre m'encantaNo li desitjo mal, però em posa malaltSe li quedava, ella encara de tot tolavaTe parlava, mai et miravaEm sento bé perquè me l'escoltavaSi en el fons, tan al fonsEra el mestre de les meves il·lusionsCalma, calma, calma, no es baralla, no es barallaSisplau, aquí, aquí, aquíTu és que el mato, el matoI no puc anar al pare o a l'adultoVinga, i retinc tot el meu tempsNo dic que tinc dinsAquell qui m'escup sense tesaO la farum de la promesaSerà mai prou ben entesa pels seus aires de grandesaVinga, i retinc dinsAmb el farín de ràbia pels caminsVinga, i retinc dinsLa guillotina o de ràpidNomés serà prou hostilVinga, i retinc dinsTonto, tonto, tonto, tontoTonto, tonto, tonto, tontoTonto, tonto, tonto, tontoTonto, tonto, tonto, tontoSe li quedava, ella encara de tot tolavaI te parlava, mai et miravaPensant-ho bé perquè me l'escoltavaSi en el fons, tant en el fonsI era el mestre de les meves il·lusionsSe li quedava, ella encara de tot tolavaI te parlava, mai et miravaPensant-ho bé perquè me l'escoltavaSi en el fons, tant en el fonsI era el mestre de les meves il·lusionsI era el mestre de les meves il·lusionsSe li quedava, ella encara de tot tolava