Molt bé, i ara sí per acabar una cançó que és més vostra que nostra.Vaig trobar-me una destral a dins l'armari.Em vaig excitar, em desitjava beure sang.I l'hi vaig trobar enmig del cor.No ho va poder ni cridar.Per sorpresa la vaig agafar.Tal com a mi se fa el capellà, per tenir-la a dins me la vaig menjar.I ara és part de mi.Vaig picar la seva carn.Per fer truquetes, vaig ficar dins el forn, el seu cor tallat en dos.I amb els seus pulmons, els canelons, van tenir un caigut genial, que ningú els hi sap donar.Adéu!Fes fort!Fes fort!La única cosa que no vaig menjar van ser aquests ulls que tornaven boig, que els guardo en formol.I ara no sé del per què, ara no li puc parlar, doncs me la vaig papejar.Adéu!Les perites de Lucifer, em va poder prosseguir, i vaig fumar un cigarret.Després, al làper, tot seguit vaig fantrejar les paletes plenes de sang, i al bar del costat, fent una birra, sortia a televisió.Música.I ara, quedeu!L'única cosa que no vaig menjarvan ser aquells ulls que tornaven boigperò els guardo amb fort molti ara no sé bé el per què.Ara no hi puc parlar,doncs m'agrada que vagi.Déu m'ha deixat fer el moment que diu que no hi ha!No m'agrada que vagiles parelles d'ici ferperò no m'ha pogut aconseguir.No m'agrada que vagique no m'està passant.No m'agrada que vagi.No m'agrada que vagi.No m'agrada que vagi.