Estic estirat, no em vull aixecar, al meu llit ningú m'escolta plorar.
Em queden senyals d'aquest dematí, quan tot just m'aconseguia dormir.
Després de passar-me una vida sencera, rient de mi de la meva salut.
Ara tot el que em queda són les ganes d'entendre'm i jurar que ja no hi tornaré més.
Oh, oh, t'estimo.
Miro al mirall, ja no em reconec, sóc jo mateix però amb altres coses al cap.
Stent-te'n tan gran a base de cops, a base d'hòsties i de molts malts de cap.
Després de passar-me una vida sencera, rient de mi de la meva salut.
I ara ni em queden massa ganes de viure, sent que ara i sóc és gràcies a to.
Oh, oh, oh.
T'odio, t'estimo, t'odio, t'estimo i no culpo per fer-me gustar perquè l'imbècil tinc la causa jo.
Però no em colpis tu si cada cop ens veiem menys i busco altres camins,
que cada cop em diverteixes menys, no em diverteixes gens.
T'estimo.
T'odio, t'estimo, t'odio, t'estimo, t'odio.
T'odio.
T'odio.