Quan la claror del matí torna la sorra de plata i l'escuma de la marsobre les zones parentes a les cales de begutuna sirena s'hi para i a totes un faralló i t'he triat per peanya, ai, qui un matí pogués.Quan és la sorra de plata a les cales de begut, ui, la dolça tonada que la sirena sap dirquan la bufa tramuntana, ai, qui un matí pogués.A sa tuna o aigua blava, a fornells o a cap begut, veure com s'encent la flamad'un fulgurant raig de so amb sa cavallera clara.Ai, si un matí jo pogués, abans d'engolir-me l'aigua,veure la llum del cel dins de sa mirada blava.Sirena de begut, que dels mariners t'amagues,surt per mi sols un matí, que les zones són més clares,que jo vull veure només l'obonica aquesta cara.Ai, sirena de begut.