3 o 4 gotes de tant ploger de nitfiltre en el sol per la finestramiro com reposes nua des dels peus del llitamb un posat ple de tendresaOh, quantes nits acaronant els teus dits feblesOh, quants matins com el caratítevi com un filde roba amagatsde tantes veus estranyesdeixin certeses amb la miradaSom tan lluny d'aquests sorolls salvatgesque ens fem entendre sense paraulesque s'haurien d'acabar amb la llumque ens han d'acabar amb la llumDos o tres cabells mandrosos pinten els coixinsamb el color d'aquesta tardasento com camines pel so dolç del teu vestitque entre les cuixes s'atala la llumque ens agrada la llumOh, quants matins entrellaçant-nos com de pedraOh, quants matins entrellaçant-nos com de pedraOh, quants nits com la caratítèvia com la llumdes del mal amagatsde tanta gent que parlaamb els silencis omplint paisatgesMés enllà d'aquest soroll tan aspreens fem entendre sense paraulesi que ens fan 되ullarAmagats de tantes eus estranyesDe ximpenes estreses, amb la miradaSom tan llunyde aquest soroll tan aspre generalque ens fem entendre sense paraules,que ens fem entendre sense paraules.Tres o quatre gotes de la tan pluja de nitpaula