3 o 4 gotes de tant ploger de nit
filtre en el sol per la finestra
miro com reposes nua des dels peus del llit
amb un posat ple de tendresa
Oh, quantes nits acaronant els teus dits febles
Oh, quants matins com el caratí
tevi com un fil
de roba amagats
de tantes veus estranyes
deixin certeses amb la mirada
Som tan lluny d'aquests sorolls salvatges
que ens fem entendre sense paraules
que s'haurien d'acabar amb la llum
que ens han d'acabar amb la llum
Dos o tres cabells mandrosos pinten els coixins
amb el color d'aquesta tarda
sento com camines pel so dolç del teu vestit
que entre les cuixes s'atala la llum

que ens agrada la llum
Oh, quants matins entrellaçant-nos com de pedra
Oh, quants matins entrellaçant-nos com de pedra

Oh, quants nits com la caratí
tèvia com la llum
des del mal amagats
de tanta gent que parla
amb els silencis omplint paisatges
Més enllà d'aquest soroll tan aspre
ens fem entendre sense paraules
i que ens fan 되ullar

Amagats de tantes eus estranyes
De ximpenes estreses, amb la mirada
Som tan lluny
de aquest soroll tan aspre general
que ens fem entendre sense paraules,
que ens fem entendre sense paraules.
Tres o quatre gotes de la tan pluja de nit
paula