Pauades de Montserena
Viatjarem amb un cavall alat, aquest vespre silenciós, cap a racons inexplicables, deserts, salvatges, esperarem la nit.
Pauades de Montserena
Jo no sé de quina vent de bufarà, se sinya per taigua sempre amb els peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles, ben pops i desboats, com a dues gotes d'aigua a ses cales del Pilar.
Te cantaria es capvespre, t'estimaria sa matinada, te donaré fruit i te menjaria pesades.
No tinc por de sumiar, que me perdré pas camí, o que no tornaré mai més.
Pauades de Montserena
Jo no sé de quina vent de bufarà, se sinya per taigua sempre amb els peus banyats.

Sé de quina banda bufarà
sa sinya per taigua sempre amb els peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles, ben pops i despoats,
com a dues gotes d'aigua a ses cales del Pilar.
Ah, si véns, si véns em trobaràs
ballant de puntes damunt d'aquesta roca,
damunt d'aquesta roca, damunt d'aquesta roca,
damunt d'aquesta roca.
Ah, si véns, si véns, si véns, si véns, si véns.