El final del camíEl final del camíEl final del camíSé que no puc somiarEl passat ha passat i no tot l'haCal que mirem davant, cal que aprengui a estimarSense tu, sense tuSense tu, de sentir-me d'accelerar en la diferènciaSense tu, sense tuSón tan llargues les nits o l'aire enlluïtSense tuSense tuSense tuI no sé com puc escaparVull fugir de la realitatPodríem també del meu passat caminarSense més, no digués ser que el final guanyaréSense tu, sense tuDe sentir-me d'accelerar en la diferènciaSense tu, sense tuSense tuSense tu, sense tuSense tuSense tu, sense tuSense tu, sense tuSense tu, sense tuSense tu, sense tuSense tu, sense tuSense tu, sense tuSense tu, sense tuSense tuSense tu, sense tuSense tuGràcies.
