Les madones ja no tenen força per anar a cercar aigua en el pou romà.
Les gavines no són a les roques,
se'n van de somreu si veuen que plourà.
I no penses que demanes massa quan al
torrent ens arrosseguen metal·lars.
Creus que en aquesta illa de la calma
les coses de sempre s'acompondran?
Sí,
quan fa fred,
figures d'argila i els vidres se m'han desdibuixat.
I de més que no vull,
té de sort que se m'entala l'oli d'aquest patorrat.
Les
fotos de família són damunt la taula i els pèls s'han arissat.
Tot el meu futur cap dins una glosa
d'aquelles que recites quan vas gat.
Què direm als propers que venguin si ja no sabrem cantar?
Ens hauran despintat l'espatlla de tant peix carregar.
Sí,
quan fa fred,
figures d'argila i els vidres se m'han desdibuixat.
I de més que no vull,
té de sort que se m'entala l'oli d'aquest patorrat.
Ja es vemba que som de cartró pedra,
es nifa tintes encarrilats.
Creus que en aquesta illa de la calma
les coses d'un temps s'acompondran?
Els homes ja sols seguen terrassos mal lleurats.