Tot
el temps que tu i jo hem viscut
a ningú més no li serveix.
I els records que creiem eterns
no ens sobreviuran.
Qui sabrà on hem viatjat?
O si vam patir un estiu?
Quan la pell trencada pel sol
no ens deixava dormir tranquil.
Qui ho dirà?
Els nostres noms?
O escriurà
que l'han adormit?
T'estiraves,
nua i jo,
i llegirà totes les postals que guardem
des que érem petits.
I veurà que
cap no diu res,
més que el món
és tot molt bonic.
Tels malsons
I les nits a Madrid
que no ens faltava res.
I les begudes fredes que
ens glaçaven els dits.
I els mitjons d'un sol color,
I les coses impossibles de parellar.
N'escollíem
els que menys es poguessin diferenciar.
I els records que creiem eterns no ens sobreviuran.
I això
és només
per nosaltres.
Potser tots dos som inventats.
Per una colla de tarats.