Des d'aquell fogàs matí de dissabte, recorro la via amb intensitati la pinto de l'olor dels teus batecs.Un cafè i el sol que ens fosca insaciable, i tu i jo, fugint de tot allò real,descobrint-nos, fent-nos lloc a dins la pell, tremolant fins al pit,amb el desig infinit, i ara que som aquí he de dir-tevivim en realitats paral·leles.Però estem fets l'un per l'altre, farem vides, farem la història,i t'allirem de color les nits d'estiu.Viurem intensament la derrota, però assenyalarem les victòries.Farem d'aquest record la memòria, que ens acompanyarà per sempre més.Tu dibuixes les estones de dubte,omplint-les del foc i tota la passió,que ara impregnen els racons a dins el llet.I jo busco alguna estúpida excusa per creure que això que sento no és amor.M'alimento dels instants que hem construït, tremolant dins el pit.El desig.El desig.Eres infinit,i ara això vull dir-te.Vivim en realitats paral·leles, però estem fets l'un per l'altre.Farem vides, farem la història, i t'allirem de color les nits d'estiu.Viurem intensament la derrota, però assenyalarem les victòries.Farem d'aquest record la memòria, que ens acompanyarà per sempre més.que ens acompanyarà per sempre amb ells.Sala, papa tira, sala, papa tira, sala, papa tira.Demulant dins el pit el desig infiniti ara que som aquí he de dir-teque vivim en realitats paral·lelesperò estem fets l'un per l'altre.Farem i desfarem la històriai tenyirem de color les nits d'estiu.Viurem intensament la derrotaperò assenyalarem les victòries.Farem d'aquest record la memòriaque ens acompanyarà per sempre amb ells.Sala, papa tira, sala, papa tira, sala, papa tira.No hi haurà cap problema,no hi ha cap problema.Sala, papa tira, sala, papa tira.Sala, papa tira, sala, papa tira.