Tant de temps en què només tu i jo existíem,
del temps que de bars en cafès voltàvem nits al ras com volta l'aire al carrer,
del temps sense pensar al futur, jugant a viure divertits disfressats,
còmics amants, fràgils egoistes i l'un a l'altre adonats.
D'aquell temps fins avui res s'ha trencat, de mons incerts a un sol camí.
D'aquell temps fins aquí ets qui vull, malgrat distàncies, malgrat dies buits.
Si obro els meus ulls, tu els obres amb mi.
Si obro els meus ulls, tu els obres amb mi.
D'aquell temps fins aquí ets qui vull, malgrat distàncies, malgrat dies buits.
D'aquell temps, quan viatjar era sempre una aventura, i en fer-se clar llevar-se els dies
despertaven les ciutats als nostres peus.
Del temps, per tot era un immens espai on créixer,
i més enllà dels dos tot es va amplir pels qui van arribar del misteri de néixer.
I d'aquell temps fins avui res s'ha trencat, de mons incerts a un sol camí.
D'aquell temps fins aquí ets qui he volgut, malgrat distàncies, malgrat dies buits.
Quan obres els ulls obro els meus amb tu.
D'aquell temps fins avui res s'ha trencat, de mons incerts a un sol camí.
D'aquell temps fins avui res s'ha trencat, de mons incerts a un sol camí.