En aquell temps jo vivia a la lluna,
als plaers d'aquí baix.
M'estaven tots vedats, escriptor i jardiner,
entre un vers i una pruna,
a collir els gats extraviats.
Ah! Ah! Ah! Ah!
Puta de tu!
Ah! Ah! Ah! Ah! Ah!
Pobre de mi!
Un jorn plujós algú grata la porta,
jo que m'afanyo a obrir.
Un altre gat segur,
ves per on el foli que la tempesta em porta.
Eres tu! Eres tu! Eres tu!
Ah! Ah! Ah! Ah! Puta de tu!
Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Pobre de mi!
Em vas mirar amb ulls de color pistatxo
i al cor em vas posar una pota de vellut.
Feliçment per a mi ni tenies mostatxo ni en sabies res de la virtut.
Ah! Ah! Ah! Ah! Puta de tu!
Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Pobre de mi!
Pels cent racons del meu món de bohemi vas
deixar espurnejant el foc dels teus vint anys.
I per mi,
flors i versos i gats,
vas ser el premi d'aquell qui no juga i rep els guanys.
Ah! Ah! Ah! Ah! Puta de tu!
Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Pobre de mi!
Però passa el temps i amb la falsa destrossa,
amb prou feines l'amor volia madurar,
que em cremaves sonets i foties la
cossa als meus gats i deixiu el lila.
Ah! Ah! Ah! Ah! Puta de tu!
Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Pobre de mi!
Fins que una nit miserable van darre en trobar el rebost buit.
No vas pas dubte fer per un quart de pollastre i
una botifarra un salt fins al llit del carnisser.
Ah! Ah! Ah! Ah! Puta de tu!
Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Pobre de mi!
Fart ja per fi,
femella sense entranyes,
renunciant als amors frustrants i dissortats,
vaig fer cap a la lluna emportant-me les
banyes i les flors i les cançons i els gats.
Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Puta de tu! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Pobre de mi!
Puta de tu!