L
'aire em canta fluix, com un pardal que futx,
i es fulla a poc a poc,
a les arbres del carrer.
Sento xiulant al vent,
fermoses melodies.
Veig caure gota a gota,
les llàgrimes de la cel·la,
i es crica en melangia,
des de la galeria.
Entre dues parets i un finestró,
poemes del meu món a la tardor.
Un món que es fet a mida,
petit però meravellós,
poemes de tardor,
que tothom escriu,
quan es troba tot sol,
volatat d'amor i caliu.
Poemes que mai veuran el sol,
doncs fora del meu món, tan sols són tonteries.
Poemes que mai veuran el sol,
doncs fora del meu món,
són tonteries.
Poemes de tardor,
que tothom escriu,
quan es troba tot sol,
volatat d'amor i caliu.
Poemes que mai veuran el sol,
doncs fora del meu món, tan sols són tonteries.
Poemes que mai veuran el sol,
doncs fora del meu món,
són tonteries.