Amb una aixada sobre el muscle,
i els avis prims un dolç cantar,
i els avis prims un dolç cantar,
amb l'esperit ple de coratge,
als camps anava a treballar.
Pobre Martí,
pobra misèria,
acabes la terra,
acabes el temps,
per guanyar el pa de cada dia,
des de l'albada fins la nit,
des de l'albada fins la nit,
es barallava amb els terrossos d'arreu del temps i l'infinit.
Pobre Martí,
pobra misèria,
acabes la terra,
acabes el temps,
sense deixar entreveure el rostre ni un xic d'enveja ni maldat,
ni un xic d'enveja ni maldat,
als camps dels altres conreava,
sempre acabant, sempre esllumat.
Pobre Martí,
pobra misèria,
acabes la terra,
acabes el temps,
i quan la mort li va fer un signe per deixar l'últim camp llaurat,
per deixar l'últim camp llaurat,
es va acabar ell mateix la tomba,
correcuita i d'amagat.
Pobre Martí,
pobra misèria,
acabes la terra,
acabes el temps,
es va acabar ell mateix la tomba,
correcuita i d'amagat,
correcuita i d'amagat,
després s'hi veja sant silenci,
així ningú fou destorbat.
Pobre Martí,
pobra misèria,
acabes la terra,
acabes el temps,
pobre Martí,
pobra misèria,
dorms sota terra,
dorms sota el temps.