Blau i a d'afora bufes vent
que me fas sentir petit
com un granet d'arena.
Estic dins desllit,
estic ben calent.
Avui ja no m'ho hauré d'aquí.
Plau i a d'afora bufes vent que dorm als meus sentits
i aixeca sa tempesta
i aquest equític per jo representa.
Ra-ra-ra-ra-ra-ra-ra.
Plau i a d'afora bufes vent,
jo som com un rupit,
ajupit dins d'una ullastra.
Mitja empadadit,
escol saigo caure
i avui ja no m'ho hauré d'aquí.
Et senyal de terra humida,
d'herba verda i de frescor.
Tornarà l'osset a donar vida,
despertat i vina.
Despertat i vina.
Despertat i vina.
