i se n'anaven a fer petons.
En un pàrquing de camions
o en un àrea de descans
només quedaven els diumenges
i algun dia fa estiu.
I feien els preparatius
com qui va d'escurç del camp.
Prenien la nevera
amb refrescos i entrepans,
a l'hivern la gorra i guants,
la manteta i el coixí.
I iniciaven l'aventura per polígons i autopistes
per
trobar un lloc sense vistes entre cotxes i remolcs.
I es feien petons,
petons,
petons.
I es feien petons entre camions.
I es feien petons, petons,
petons.
I es feien petons
entre camions.
Quan trobaven el pàrquing
triaven el millor racó.
Era
l'ombra d'un camió
que aparcaven més sovint.
I activaven boca i llavis
començant pels entrepans,
que es menjaven com entrants del seu plat preparit.
Passaven al darrere,
un cop havien menjat.
I amb el cor accelerat
activaven els motors,
els motors dels seus llavis,
que no podien esperar-se,
avançant un contra l'altre,
remolcant darrere el cos.
I es feien petons,
petons,
petons.
I es feien petons
entre camions.
I es feien petons,
petons,
petons.
I es feien petons
entre camions.
Moment dolç, el dels diumenges,
esperat des del dilluns.
Si era cert que estaven junts,
mai no ho havien parlat.
Passaven els diumenges en algun racó d'un pàrquing.
Amb els seus llavis,
contra llavis,
sense més explicacions.
I es feien petons,
petons,
petons.
I es feien petons
entre camions.
I es feien petons,
petons,
petons.
I es feien petons
entre camions.
I es feien petons, petons,
petons.
I es feien petons
entre camions.