Obre la finestra i entra aire de tempestaveig en els teus ulls com batega la incertesa i també veigveig que quan et mires ja no et reconeixesque tot dóna voltes quan no sents els peus a terra i també veigi també veig en els teus ulls que algun cop has vist la llumen la foscor has vist la llum però ara el cor et crema, ara el cor et cremaPer dins, sense remei contorsiones les paraules, esquinces la miradaPer dins et transportes com un aigle buscant preses des de l'aireper dins et transportes com un aigle buscant preses des de l'aireper dins et portures a mirar-mePer dins, el cor batega si tu m'abracesi que així el pit se m'ompli del teu airePer dinsEl camí que vas traçar ara ve i ara se'n vauna vida d'esperança, un racó per estimari sota la terra es mou, és la remor de mil recordssaps bé que només tu et pots salvari també veig en els teus ulls que algun cop has vist la llumen la foscor has vist la llumperò ara el cor et crema, ara el cor et cremaPer dins, sense remei contorsiones les paraules, esquinces la miradaPer dins et transportes com un aigle buscant preses des de l'aire, t'atures a mirar-mePer dins, el cor batega si tu m'abraces, que així el pit se m'ompli del teu airei que així el pit se m'ompli del teu airePer dins, sense remei contorsiones les paraules, esquinces la miradaPer dins et transportes com un aigle buscant preses des de l'aire, t'atures a mirar-mePer dins, el cor batega si tu m'abracesque així el pit se m'ompli del teu airei que així el pit se m'ompli del teu airei que així el pit se m'ompli del teu airei que així el pit se m'ompli del teu airei que així el pit se m'ompli del teu airei que així el pit se m'ompli del teu aireFins demà!