Tu, l'esposa model,
que ets el grill de l'allar,
i el teu vestit de núvia és d'un blanc exemplar,
tu, la penèlopa intractable.
M'he preguntat sovint si guardes ben al fons del teu cor
un desig que creix d'amagatons
i un pensament vell i culpable,
i un pensament vell i culpable,
darrere les cortines cosint, grudant-s'hi cal,
tot esperant que torni un Ulisses de Raval,
que no ha somiat mai meravelles,
i els vespres melancòlics,
que no ha sentit el pit,
l'anell de Geura un dia nua en un altre llit,
i comptar unes altres estrelles,
i comptar unes altres estrelles.
No has cridat mai encara en un sobtat rampell,
l'amoreta que passa, que et fa oblidar l'anell,
t'explica altres secrets del cove.
Posa la margarida a l'hort més assenyat,
el fruit prohibit a l'arbre de la fidelitat,
i el desordre a la teva roba,
i el desordre a la teva roba,
que potser no has volgut veure un dia tornar
aquell àngel o dimoni que amb un arc a la mà,
tot disparant se la senginya
per fer tornar de carn l'estàtua més glacial,
i llavors la fa caure de dalt del pedestal.
N'arrenca la fulla de vinya,
n'arrenca la fulla de vinya.
No temis pas que el cel et vulgui castigar,
el teu cervell no ha fet res més que galopar,
sense llençar-te les bardisses.
És un pecat banyal, una falta de zel,
és la cara amagada de la lluna de mel,
i l'ombra on mai no entrarà Ulisses.
I l'ombra on mai no entrarà Ulisses.