portant la teva olorun delerbe entre les branquesvas cremant la millor florde lluna amb ulls de plujaleda mil colorsvas timxant el mónploren les paraulescauen els recordsfent molls del teu recordel camí no té tornadacada dia és un tresorsense roba i sense ràbiavestits d'aigua i solcos contra cos confonquan el teu somriure em mirapoc a pocel meu neguit s'acabaquan a sobre meu et mousde poc a pocque ja no té importànciaploren les paraulescauen els recordstornen les imatgescap al teu recordcos contra cos confonquan el teu somriure em mirapoc a pocel meu neguit s'acabaquan a sobre meu et mousde poc a pocque ja no té importànciaquan el teu somriure em mirapoc a poc el meu neguit s'acabaA poc a poc el meu neguit s'acaba quan la sobra meua et mous.A poc a poc ja no té importància i després per no cansar-tesaps jo qui puja i baixa.I després per no cansar-te el meu neguit s'acaba.I després per no cansar-te.