portant la teva olor
un delerbe entre les branques
vas cremant la millor flor
de lluna amb ulls de pluja
leda mil colors
vas timxant el món
ploren les paraules
cauen els records
fent molls del teu record
el camí no té tornada
cada dia és un tresor
sense roba i sense ràbia
vestits d'aigua i sol
cos contra cos confon
quan el teu somriure em mira
poc a poc
el meu neguit s'acaba
quan a sobre meu et mous
de poc a poc
que ja no té importància
ploren les paraules
cauen els records
tornen les imatges
cap al teu record
cos contra cos confon
quan el teu somriure em mira
poc a poc
el meu neguit s'acaba
quan a sobre meu et mous
de poc a poc
que ja no té importància
quan el teu somriure em mira
poc a poc el meu neguit s'acaba
A poc a poc el meu neguit s'acaba quan la sobra meua et mous.
A poc a poc ja no té importància i després per no cansar-te
saps jo qui puja i baixa.
I després per no cansar-te el meu neguit s'acaba.
I després per no cansar-te.