Quantes coses més han de passar, per fer caure el tel dels nostres ulls,
per despullar-nos de l'orgull i saber el que som de veritat.
A poc a poc ens hem acostumat a no dir res si el desconsol va penetrant com un ganivet.
Estem en mans d'il·luminats en la foscor, traficants de la legalitat.
Estem en mans d'il·luminats en la foscor, proxenetes de la impunitat.
Saps que no podem estar callats ni un segon més perquè la corda es va tensant i ens crema la pell.
Com totes les pedres d'aquest riu, a força d'anar contracorrent,
ens resistim a ser un sediment i ens hem tornat més forts.
Com totes les pedres del camí, el temps ens ha canviat lentament.
Els riures que mostravem innocents són fulles de tardor, són fulles de tardor.
Com totes les pedres d'aquest riu, a força d'anar contracorrent,
ens resistim a ser un sediment i ens hem tornat més forts.
Com totes les pedres del camí, el temps ens ha canviat lentament.
Els riures que mostravem innocents són fulles de tardor, són fulles de tardor.
Són fulles de tardor.
Saps per què?