Caminava per la immensitat dels pensaments que em fan dubtar.Els dies passen mentre cauen les fulles secues del seu pas.I les mirades que aquell dia van calar fort dins meu.Les hores congelades en segons que semblen breus.Em quedo estancada a aigua verda i clara.No sempre et cantaré els versos que abans van caure molt de pressa.I ara sí.Caminava vigilant les agulles al canviar.El dia gris acompanyava la boira que duia al cap.Ja no portava de melodia les emocions d'aquell passat.Tot era fimar i no em trobaven al paisatge de postal.Em quedo estancada a aigua verda i clara.La calma que sembla evident amagant la ramad'aquella tempesta d'estiu des del balcó.I cau la llum, s'ha fet tard però t'és igual.Tu tot el dia remugant mentre la teva sort marxa tranquil·la mirantcom t'estàs queixant i tens davant un cel brutal.Però ni t'hi fixes, tot és igual.T'estàs perdent, nena, per la vida rient d'allò que també fa mal.I s'ha fet tard però t'és igual.Tu tot el dia remugant mentre la teva sort marxa tranquil·la mirantcom t'estàs queixant i tens davant un cel brutal.Però ni t'hi fixes, tot és igual.T'estàs perdent, nena, per la vida rient d'allò que també fa mal.