Vaig en pas,
a motor vegetal,
mineral,
no és igual que volant,
ves vent,
ja te puja,
te baixa,
te gira,
de panxa corrent,
alterna i corrent,
normal i corrent.
La gent diu que la gent és molt pesada i és temps insuficient
per fer les coses que ens agraden.
Oh là là, me'n vaig a París, Madame Messiè,
i arribo a les zones calcificades del meu cervell.
Vaig en pas,
a motor vegetal,
mineral,
no és igual que volant,
ves vent,
a una rotxa,
xelindri,
xerral,
quadrada corrent,
alterna i corrent,
normal i corrent.
La gent diu que la gent és tan penada i és temps un recipient
per fer les coses més ordenades.
Oh là là, me'n vaig a París, Madame Messiè,
i arribo a les zones inexplorades del meu cervell.
A llunes perdudes,
exuberades,
amb jungles profundes i plaves.
Si veig el món,
què penso en un dia,
el meu computer explotaria.
Vaig en pas,
a motor vegetal,
mineral,
no és igual que volant,
ves vent,
ja te puja,
te baixa,
te gira,
de panxa corrent,
alterna i corrent,
normal i corrent.
La gent diu que la gent està enviciada i és temps indiferent,
ell no s'atura ni mai s'acaba.
Oh là là,
me'n vaig a París,
Madame Messiè,
i arribo a les zones inesperades del meu cervell.
A coses noves,
que no existeixen,
i no sé per què serveixen.
Si veig el món,
què penso en un dia,
el meu computer explotaria.
Oh là là, me'n vaig a París, Madame Messiè.