Quan en l'abisme dels teus ulls es mori el nostre temps
i el pensament més íntim se'm quedi a flor de pell,
quan tan lluny de tu quedi enyorant el teu alè,
només tindré un desig, només tindré un mot vell,
que tu i jo gaudim la dolçor en espais infinits on esfongui l'amor
i a poc a poc,
ignorants d'aquell plor,
fes-me forta la vida que un ocell de nit sóc.
Si pogués saber llegir que està escrit en els estels
i comprendre en paraules que l'amor és present,
i si això és un somni que no em deixin despertar,
somiar-te cada nit, somiar-te i abraçar,
que tu i jo gaudim la dolçor en espais infinits on esfongui l'amor
i a poc a poc,
ignorants d'aquell plor,
fes-me forta la vida que un ocell de nit sóc.
I tu i jo gaudim la dolçor en espais infinits on esfongui l'amor
i a poc a poc,
ignorants d'aquell plor,
fes-me forta la vida que un ocell de nit sóc.
Que tu i jo gaudim la dolçor en espais infinits on esfongui l'amor
i a poc a poc,
ignorants d'aquell plor,
fes-me forta la vida que un ocell de nit sóc.
I tu i jo
en espais infinits i a poc a poc,
fes-me forta la vida que un ocell de nit sóc.
I tu i jo.