Despenjada fulla tronja, llar de foc que es freda i sola, finestres que tapen les estrelles.Quan el sol caurà remolc de la nit que és negra i seca, que a les sis ens enveeix sense pietat ni por a perdre.Veig tan lluny aquest novembre, sense olor d'herba, muntanya i enyat.Veig tan lluny l'isarc que corrà, que ja és lliure de la tempesta.El retrat de la ciutat, balcons petits i plantes mortes, castanyades a illa d'alls.El silenci ha fet victòria i la lluna, que des de dalt ens mira i es desespera.Impotència i fred que dorm i no fem res si ens quedem enrere.Veig tan lluny aquest novembre, sense olor d'herba, muntanya i llenya.Veig tan lluny l'ésser capora, que ja és lliure de la tempesta.Veig tan lluny aquest novembre, sense olor d'herba, muntanya i llenya.Veig tan lluny aquest novembre.Quedar-se sense energia i ganes de riure i esperar que passi el temps,amb comptes de viure-li i comptem mesos i anys.Les estacions han escapat i ens ha quedat aquest novembre.Fins aquí el programa d'avui.