He vist com les flors s'obren a l'infinit,
vells pins arrelats vora el mar.
Vinyes com altars venerant camins.
Cales verges reposant la nit, nord enllà,
nord enllà,
nord enllà.
I en aquest indret tan lliure i divers com l'aire,
on s'esgoten els sentits ofegant els crits,
la mar i el vent es fonen,
aliats salvatges,
embriagant i empresonant-lo dia i nit.
Oh,
és un bell llegat,
oh,
camí de mar,
oh,
té un gran encant,
oh,
nord enllà.
Al vent, la terra, el mar semblen revelar-se,
univers feroig proclamant morir.
Quina extrema solitud embriagant-se,
com aquells ardents silencis aguaitant camins.
Oh,
és un bell llegat,
oh,
camí de mar,
oh,
té un gran encant,
oh.
Oh,
és un bell llegat,
oh,
camí de mar,
oh,
té un gran encant,
oh,
nord enllà.
Oh,
és un bell llegat,
oh,
camí de mar,
té
un
gran encant,
oh,
nord enllà.